Incluye referencias bibliográficas

Catalunya és un cas particular d’una ‘pàtria sense Estat’ enmig de l’occident europeu, i en una posició geopolítica compromesa entre dos estats grans, forts i estables com són França i Espanya. Però, al mateix temps, es tracta d’un cas singular i representatiu perquè manté viva la consciència particular des del mateix origen de l’estructuració de l’Estat modern, al segla XVII, i l’ha mantinguda fins als nostres dies acompanyant totes les etapes de la transformació de l’Estat, de la conquesta liberal de tots els espais públics i de la construcció dels discursos nacionalistes amb vocació explícita nacionalitzadora de les masses. Les identitats a la Catalunya contemporània intenta analitzar, des de diverses perspectives, per quina raó és tan intens el debat identitari nacional a Catalunya. L’objectiu és entendre les intensitats, els ritmes o els camps en què s’ha produït en la Catalunya contemporània la fixació d’uns trets identitaris col·lectius que han acabat contribuint a la fixació del que podríem denominar la moderna identitat nacional catalana.